Dibuix Chimelia

Endinsar-se al món del dibuix, és entrar al món de les trames, les línies, les ombres, els contrastos, les composicions, els traços regulars, els irregulars. La geometria, la simetria, la perspectiva. El difuminat i emmarcat. Traços agressius, dolços, estàtics, amb moviment. Traços borrosos, o traços intensos. També hi ha els diferents estils de dibuixar, naïf, surrealista, figuratiu, hiperrealista, impressionista etc. Hi ha una gran variabilitat de formes de dibuixar i entendre el dibuix.

Neurones

           

                                                         

                                                               Neurones

Neurones és una escultura que sobresurt del que és convencional. Combina el dibuix, la pintura, volumetría i il·luminació, en espais diferents. És la fusió de diferents tècniques buscant un joc visual, on la llum i el color siguin protagonistes. Trenca amb els estereopis d'escultura i alhora unifica diferents àrees artístiques.

Univers Paral.lel

 

                                        Univers Paral·lel

                                                                                                                                               

Univers Paral·lel

Mides: 1,40 x 1,40 m

Suport: Estovalles reciclades amb bastidor

Tècnica: Retoladors i esprai sobre base tèxtil intervinguda

La història d'Univers Paral·lel està íntimament lligada al temps i la transformació. El seu suport no és un llenç tradicional, sinó unes estovalles que durant anys va ser testimoni de la vida quotidiana: converses, menjars compartits i el pas dels dies. Quan va ser reemplaçat, en lloc de rebutjar-lo, va començar un nou cicle en la seva existència, servint com a superfície de protecció en el procés de creació d'altres obres. Així, va anar acumulant taques de pintura, restes de color que van quedar impregnades com a vestigis d'altres creacions.

Però l'atzar i l'accident es van convertir a la base per a una nova obra. En lloc d'ignorar aquestes marques caòtiques, vaig decidir dialogar-hi. Amb retoladors i esprai, vaig intervenir la superfície, traçant fractals, trames orgàniques i línies que flueixen com a mapes d'un univers en constant expansió. Les taques originals van ser integrades a la composició, convertint-se en la base sobre la qual van emergir formes i figures.

El quadre és una cartografia del subconscient, un entramat de símbols i connexions en què destaquen cares femenines, ulls que tot ho observen i cercles que evoquen cicles, òrbites i dimensions ocultes. És un reflex de la superposició de temps i espais: les estovalles, que abans va tenir una funció domèstica, es transforma en un portal cap a un cosmos personal i enigmàtic.

Univers Paral·lel és, en essència, una obra que celebra la reinvenció i la capacitat de l'art per resignificar els objectes. El que un cop va ser un element quotidià avui és un mapa de formes i colors, un testimoni del temps convertit en imatge, on el passat i el present conviuen en una dansa infinita de línies i taques.

 

EVOLUCIÓ

 EVOLUCIÓ

 

                                                                                                                                                              

 Títol; Evolució

Mides: 1,15 X 0,90

Suport: Llenç amb bastidor

Any: 2023

El procés creatiu d'aquesta obra, titulada Evolució, es va originar a partir de la idea del conte de la Caputxeta Vermella dels germans Grimm. Primer, vaig pintar el fons de núvols i un cel blau utilitzant esprai. Posteriorment, vaig pintar el terra de color terra i, després de dibuixar la Caputxeta i el llop, se'm va acudir transformar-los en edificis que, alhora, formaven una gran escultura en un paisatge desèrtic. Vaig dibuixar i pintar un petit arbre recaragolat per donar moviment a la composició, i vaig buscar un punt de fuga, traçant línies per atorgar perspectiva i profunditat a tota l'escena.

És important destacar que la figura central del llop i la Caputxeta formen un triangle. En moltes de les meves obres, acostumo a buscar aquesta composició triangular, basada en les teories de Leonardo da Vinci. Aquesta obra no sols segueix aquesta tradició compositiva, sinó que també juga amb la imaginació i la transformació.

El quadre va ser exposat en una exposició, on l'encarregat de la sala el va despenjar accidentalment, provocant un forat al llenç. Més tard, vaig haver de reparar el llenç i vaig decidir dibuixar un altre arbre al costat oposat del primer arbre, creant un equilibri visual. A més, vaig afegir uns cubs de colors per dissimular i tapar el forat, integrant-los de manera harmònica a la composició.

El procés creatiu d'aquesta obra no només reflecteix la inspiració inicial en un conte clàssic, sinó també l'adaptabilitat i l'enginy necessaris per superar els obstacles i enriquir la narrativa visual. Cada element, des de les figures transformades fins als detalls afegits després de la reparació, contribueix a una experiència estètica rica i evocadora, convidant l'espectador a explorar les múltiples capes de significat i submergir-se en un univers únic i fascinant.